Autor: Neus Aldeguer

NEUS ALDEGUER | 15/02/2024. En Miquel Alesanco té 24 anys i és tècnic superior en energies renovables per l’empresa SolarCasa Energy de Girona, que està especialitzada en l’energia solar fotovoltaica. Va estudiar un cicle mitjà d’electricitat i automatismes i posteriorment un cicle superior en energies renovables. Explica que en acabar les pràctiques es va fer LinkedIn i de seguida el van contactar diverses empreses. “De fet, a dia d’avui encara em contacten”, assegura. 

Com ell, moltes persones especialitzades en els sectors relacionats amb la mitigació o resposta al canvi climàtic, troben feina ràpidament. Segons dades de Job Market insights, cedides per l’empresa Infojobs, el sector de les energies renovables és el que ha registrat un major creixement respecte a l’any anterior, un augment del 43%. Des de consultors en sostenibilitat empresarial, fins a enginyers especialitzats en eficiència energètica o instal·ladors de plaques solars; la demanda de professionals per abordar els reptes de la crisi climàtica creix ràpidament, però l’oferta d’aquests treballadors no cobreix les necessitats totals del mercat laboral. 

Actualment, existeix un ampli ventall de programes de formació  en els àmbits de sostenibilitat, indústria i economia verda, medi ambient i transició energètica, però l’oferta no s’omple.  Jordi Ribas, director de l’empresa catalana SolarCasa Energy explica que els costa trobar treballadors preparats: “Al principi era difícil perquè encara no hi havia formació especialitzada. Al llarg del 2022 es va començar a oferir diversitat de graus i cursos en el sector, però avui cada vegada hi ha més empreses que s’hi dediquen i aquests professionals van més buscats”. Així mateix, s’hi afegeix el fet que aquest any 2023 hi ha poques persones que tinguin experiència o que hagin acabat uns cicles formatius tan nous. Carol Lorenzo,  directora d’Orientació i Mercat de Treball a Barcelona Activa, apunta que el primer pas és visibilitzar i donar a conèixer aquesta demanda del mercat de treball, ja que “gran part de la població no considera el sector de l’economia verda o la transició energètica a l’hora de triar un itinerari formatiu”.

Segons preveu l’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), els àmbits de la indústria i economia verda, sostenibilitat, medi ambient i transició energètica generaran oportunitats professionals per diferents nivells de qualificació i d’estudis. Els graus superiors de Formació Professional (FP) són un dels principals canals que donen accés al sector: des de formació tècnica en instal·lacions d’energia fotovoltaica o eòlica, a graus especialitzats en energies renovables o eficiència energètica, entre d’altres. En l’àmbit universitari, destaquen sobretot les enginyeries, l’arquitectura, la ciència ambiental, la biologia o la geologia.  

NEUS ALDEGUER | 15/02/2024. Dimecres vora les quatre de la tarda, pagesos de tot Catalunya van arribar al centre de Barcelona, col·lapsant el passeig de Gràcia amb els seus tractors. Durant els darrers dies la pagesia s’ha mobilitzat per reivindicar el seu paper a la societat catalana, i per reclamar millores en el sector. Després d’ocupar durant dos dies les principals carreteres i autopistes de Catalunya, més de 3.000 tractors van ocupar la capital catalana per donar visibilitat a la seva protesta. Joan Turrats, pagès de la comarca de Ripoll, assegurava que no s’esperaven que fossin tants: “De Medinyà a Barcelona havíem de ser uns 20, però hem acabat sent més de 200”.

L’espurna de la protesta neix de diverses reclamacions. Per una banda, els pagesos es queixen de “l’excessiva burocràcia” i les exigències de la PAC que dificulten la seva feina al camp; asseguren que els estan convertint en gestors i funcionaris: “el govern ens està ofegant amb la burocràcia i no ens arriben les ajudes”, afirmava Turrats. Però a part de la paperassa, la pagesia fa molts anys que arrossega el problema dels preus justos. Marina Puigcorbé, pagesa del Ripollès explicava que ara mateix s’estan pagant els productes “sota preu de cost” i que, per tant, “molts pagesos es veuen obligats a plegar perquè no cobreixen els costos”.

En aquest sentit, també reclamen la imposició d’aranzels als productes de països tercers per fomentar la pagesia de proximitat. “Com pot ser que unes taronges de sud-Àfrica, siguin més barates que unes d’aquí?” es queixava la Marina, “ens demanen tota una sèrie d’exigències i controls de qualitat molt superiors que els llindars que s’imposen als altres països”.

Marina Puigcorbé: “Ens veiem obligats a plegar perquè no cobrim els costos”

Mentre que l’agenda europea 2030 preveu una sèrie de canvis agroambientals i de benestar animal, la pagesia demana ajudes i millores des de la limitació de les imposicions d’aquestes Lleis Ambientals sobre el Sector primari, fins a la creació d’una llei de protecció exclusivament per al sector. Marina Puigcorbé explicava que la majoria dels pagesos no disposen dels suficients recursos: “Ens fan assimilar a nosaltres tots aquests canvis, que ens suposen pèrdues de producció i ens veiem obligats a plegar”. A més, s’hi afegeix el problema de la sequera, que preocupa al sector agroalimentari. Els pagesos demanen mesures reals: la priorització de l’ús de l’aigua per la producció agrària, i l’ajust de les restriccions als diferents sectors. Així ho explicava Josep Falgàs, pagès de l’Empordà: “La sequera és un problema endèmic i el sector primari és essencial, l’administració fa temps que s’hauria d’haver posat les piles”.

La lluita pel relleu generacional és un altre dels punts clau que preocupa a la pagesia: “Cada vegada costa més guanyar-s’hi la vida”, assegurava Puigcorbé, i afegia: “difícilment un pare demanarà al seu fill, o aquest voldrà continuar un negoci que no és rendible”. Paral·lelament, el procés per incorporar-se al sector agroalimentari és cada vegada més complicat: el gran volum de documentació que es demana, les exigències burocràtiques o els preus i el difícil accés a les terres, en són alguns dels exemples. “El sector s’està ensorrant, és insostenible”, es lamentava Josep Falgàs, i afegeix: “si la pagesia es mor, vosaltres també”.

Josep Falgàs: “Si la pagesia es mor, vosaltres també”

Cap a les set de la tarda dos representants dels pagesos de cada província es van reunir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, al Palau de la Generalitat. Mentrestant, a la Plaça Sant Jaume s’anaven concentrant centenars d’agricultors que havien deixat aparcats els tractors pels carrers de la ciutat. A la trobada es va arribar a un acord, però Mascort ha explicat en roda de premsa que es proposarà una trobada amb el sector en el curs de les dues pròximes setmanes. Mentrestant, la majoria dels pagesos han tornat a casa a cuidar les seves explotacions agrícoles i ramaderes. “Totalment d’acord amb qui vulgui quedar-se i qui vulgui marxar. El que hem pactat és que això no s’acaba aquí”, va dir Imma Puigcorbé, una de les representants dels pagesos, dirigint-se als manifestants.

El sector de les energies renovables té grans expectatives de creixement davant la necessitat d’una transició energètica sostenible

NEUS ALDEGUER TURIERA-PUIGBÒ | 30/01/2024

En conjunt, la producció d’electricitat i calor, el transport i la construcció representen quasi la meitat de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (IPCC, 2014). La substitució de fonts d’energia basades en combustibles fòssils per fonts renovables, però, podrien reduir aquestes emissions per contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Alfons Cornella, consultor en innovació i fundador de l’empresa Infonomia, creu que “l’adaptació a aquesta nova realitat no és només una necessitat sinó també una oportunitat per impulsar un canvi positiu en la societat i en el medi ambient”.

“L’adaptació a aquesta nova realitat no és només una necessitat sinó també una oportunitat per impulsar un canvi positiu en la societat”, Alfons Cornella

L’estudi Empleo y transición ecológica 2023, realitzat pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat i Oficina espanyola de canvi climàtic, revela que Espanya depèn en més d’un 75% de fonts d’energia importades per satisfer les seves necessitats, i que, per tant, les renovables són l’única resposta possible per l’autosuficiència energètica. Paral·lelament, l’utilització d’energia neta va lligada a l’economia del país. Segons dades l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), les renovables instal·lades a Espanya entre 2021 i 2023 generaran un estalvi acumulat de 10.000 milions d’euros. 

És per això que aquest sector crearà nous llocs de treball. L’informe Renewable Energy and Jobs: Annual Review 2023 de l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) calcula que aquesta àrea donarà feina a un total de 42 milions de treballadors a tot el món fins al 2030, una xifra que augmentaria fins als 122 milions el 2050. I a escala nacional l’estudi del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 calcula que la branca generarà entre 107.000 i 135.000 llocs de treball a l’any fins al 2030, d’entre els quals destaquen els muntadors d’instal·lacions energètiques, gestió i manteniment, dissenys i fabricació d’equips.