Ciutat Sostenible

El sector de la mobilitat sostenible és un dels que més pateix el sorgiment de notícies falses i rumors interessats

MARC LINARES GALDÓN | 29/02/2024 – 16.52h.

“Contaminen més que un dièsel”, “l’autonomia no et dona ni per un dia”, “la vida útil de la bateria és mínima”… Quantes vegades hauràs sentit tot això sobre els vehicles elèctrics. Cal anar amb compte, moltes d’elles poden ser falses! Per això, avui et portem 4 mites i notícies falses que hauràs sentit sobre els cotxes elèctrics.

1. Les bateries dels cotxes elèctrics contaminen més que un vehicle de combustió

Un dels mites més estesos és el de la baixa durabilitat de les bateries i el seu tractament quan acaba la seva vida útil. Milers de tweets, TikToks i articles apunten que “la bateria d’un cotxe elèctric contamina més que la combustió d’un turisme de dièsel o benzina”. Aquesta informació és falsa i així ho apunta un informe de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient, que assegura que el total d’emissions d’un vehicle elèctric no arriba al 25% de les d’un de combustió.

2. La durada de l’autonomia és mínima

Cada vegada, els vehicles elèctrics ofereixen més autonomia, així que és fals que hagis de parar cada hora a carregar el cotxe. De fet, segons eCONEQ, els models des del 2022 ofereixen al voltant de 350km d’autonomia amb una sola càrrega que, amb alguns models d’alt rendiment, s’hi pot arribar amb poc més de mitja hora.

3. Quan la bateria deixi de funcionar, hauré de canviar el cotxe

Un dels factors que més preocupa és la durada de la bateria. “Què passa si, després que acabi la garantia, la bateria falla?”, es pregunten molts usuaris. Doncs segons AutoBild Espanya, la vida útil d’una bateria ronda entre els 10 i els 20 anys, depenent del model. Tenint en compte que la vida útil d’un cotxe a Espanya és d’entre 13 i 15 anys, és més probable que el cotxe deixi de funcionar per un altre mecanisme abans que la bateria.

4. Els cotxes elèctrics exploten

No, els cotxes elèctrics tampoc exploten. O, almenys, no per ser elèctrics. Alguns vídeos com aquest corresponen a altres fets. Aquest, en concret, es tracta d’un camió que transportava gas butà a Rússia l’any 2013.

En definitiva, està clar que el futur de la mobilitat passa per deixar de banda els combustibles fòssils i fer un gir cap a la sostenibilitat, i el gran aliat d’aquesta és el vehicle elèctric. Després d’anys d’avenços, ni l’autonomia, ni la garantia, ni les emissions són impediments reals per a la compra d’un d’ells; i la majoria de les informacions falses i interessades en aquesta línia estan adreçades únicament a desincentivar la compra d’aquests vehicles.

NEUS ALDEGUER | 15/02/2024. En Miquel Alesanco té 24 anys i és tècnic superior en energies renovables per l’empresa SolarCasa Energy de Girona, que està especialitzada en l’energia solar fotovoltaica. Va estudiar un cicle mitjà d’electricitat i automatismes i posteriorment un cicle superior en energies renovables. Explica que en acabar les pràctiques es va fer LinkedIn i de seguida el van contactar diverses empreses. “De fet, a dia d’avui encara em contacten”, assegura. 

Com ell, moltes persones especialitzades en els sectors relacionats amb la mitigació o resposta al canvi climàtic, troben feina ràpidament. Segons dades de Job Market insights, cedides per l’empresa Infojobs, el sector de les energies renovables és el que ha registrat un major creixement respecte a l’any anterior, un augment del 43%. Des de consultors en sostenibilitat empresarial, fins a enginyers especialitzats en eficiència energètica o instal·ladors de plaques solars; la demanda de professionals per abordar els reptes de la crisi climàtica creix ràpidament, però l’oferta d’aquests treballadors no cobreix les necessitats totals del mercat laboral. 

Actualment, existeix un ampli ventall de programes de formació  en els àmbits de sostenibilitat, indústria i economia verda, medi ambient i transició energètica, però l’oferta no s’omple.  Jordi Ribas, director de l’empresa catalana SolarCasa Energy explica que els costa trobar treballadors preparats: “Al principi era difícil perquè encara no hi havia formació especialitzada. Al llarg del 2022 es va començar a oferir diversitat de graus i cursos en el sector, però avui cada vegada hi ha més empreses que s’hi dediquen i aquests professionals van més buscats”. Així mateix, s’hi afegeix el fet que aquest any 2023 hi ha poques persones que tinguin experiència o que hagin acabat uns cicles formatius tan nous. Carol Lorenzo,  directora d’Orientació i Mercat de Treball a Barcelona Activa, apunta que el primer pas és visibilitzar i donar a conèixer aquesta demanda del mercat de treball, ja que “gran part de la població no considera el sector de l’economia verda o la transició energètica a l’hora de triar un itinerari formatiu”.

Segons preveu l’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), els àmbits de la indústria i economia verda, sostenibilitat, medi ambient i transició energètica generaran oportunitats professionals per diferents nivells de qualificació i d’estudis. Els graus superiors de Formació Professional (FP) són un dels principals canals que donen accés al sector: des de formació tècnica en instal·lacions d’energia fotovoltaica o eòlica, a graus especialitzats en energies renovables o eficiència energètica, entre d’altres. En l’àmbit universitari, destaquen sobretot les enginyeries, l’arquitectura, la ciència ambiental, la biologia o la geologia.  

NEUS ALDEGUER | 15/02/2024. Dimecres vora les quatre de la tarda, pagesos de tot Catalunya van arribar al centre de Barcelona, col·lapsant el passeig de Gràcia amb els seus tractors. Durant els darrers dies la pagesia s’ha mobilitzat per reivindicar el seu paper a la societat catalana, i per reclamar millores en el sector. Després d’ocupar durant dos dies les principals carreteres i autopistes de Catalunya, més de 3.000 tractors van ocupar la capital catalana per donar visibilitat a la seva protesta. Joan Turrats, pagès de la comarca de Ripoll, assegurava que no s’esperaven que fossin tants: “De Medinyà a Barcelona havíem de ser uns 20, però hem acabat sent més de 200”.

L’espurna de la protesta neix de diverses reclamacions. Per una banda, els pagesos es queixen de “l’excessiva burocràcia” i les exigències de la PAC que dificulten la seva feina al camp; asseguren que els estan convertint en gestors i funcionaris: “el govern ens està ofegant amb la burocràcia i no ens arriben les ajudes”, afirmava Turrats. Però a part de la paperassa, la pagesia fa molts anys que arrossega el problema dels preus justos. Marina Puigcorbé, pagesa del Ripollès explicava que ara mateix s’estan pagant els productes “sota preu de cost” i que, per tant, “molts pagesos es veuen obligats a plegar perquè no cobreixen els costos”.

En aquest sentit, també reclamen la imposició d’aranzels als productes de països tercers per fomentar la pagesia de proximitat. “Com pot ser que unes taronges de sud-Àfrica, siguin més barates que unes d’aquí?” es queixava la Marina, “ens demanen tota una sèrie d’exigències i controls de qualitat molt superiors que els llindars que s’imposen als altres països”.

Marina Puigcorbé: “Ens veiem obligats a plegar perquè no cobrim els costos”

Mentre que l’agenda europea 2030 preveu una sèrie de canvis agroambientals i de benestar animal, la pagesia demana ajudes i millores des de la limitació de les imposicions d’aquestes Lleis Ambientals sobre el Sector primari, fins a la creació d’una llei de protecció exclusivament per al sector. Marina Puigcorbé explicava que la majoria dels pagesos no disposen dels suficients recursos: “Ens fan assimilar a nosaltres tots aquests canvis, que ens suposen pèrdues de producció i ens veiem obligats a plegar”. A més, s’hi afegeix el problema de la sequera, que preocupa al sector agroalimentari. Els pagesos demanen mesures reals: la priorització de l’ús de l’aigua per la producció agrària, i l’ajust de les restriccions als diferents sectors. Així ho explicava Josep Falgàs, pagès de l’Empordà: “La sequera és un problema endèmic i el sector primari és essencial, l’administració fa temps que s’hauria d’haver posat les piles”.

La lluita pel relleu generacional és un altre dels punts clau que preocupa a la pagesia: “Cada vegada costa més guanyar-s’hi la vida”, assegurava Puigcorbé, i afegia: “difícilment un pare demanarà al seu fill, o aquest voldrà continuar un negoci que no és rendible”. Paral·lelament, el procés per incorporar-se al sector agroalimentari és cada vegada més complicat: el gran volum de documentació que es demana, les exigències burocràtiques o els preus i el difícil accés a les terres, en són alguns dels exemples. “El sector s’està ensorrant, és insostenible”, es lamentava Josep Falgàs, i afegeix: “si la pagesia es mor, vosaltres també”.

Josep Falgàs: “Si la pagesia es mor, vosaltres també”

Cap a les set de la tarda dos representants dels pagesos de cada província es van reunir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, al Palau de la Generalitat. Mentrestant, a la Plaça Sant Jaume s’anaven concentrant centenars d’agricultors que havien deixat aparcats els tractors pels carrers de la ciutat. A la trobada es va arribar a un acord, però Mascort ha explicat en roda de premsa que es proposarà una trobada amb el sector en el curs de les dues pròximes setmanes. Mentrestant, la majoria dels pagesos han tornat a casa a cuidar les seves explotacions agrícoles i ramaderes. “Totalment d’acord amb qui vulgui quedar-se i qui vulgui marxar. El que hem pactat és que això no s’acaba aquí”, va dir Imma Puigcorbé, una de les representants dels pagesos, dirigint-se als manifestants.

El consistori pretén retre comptes del pla engegat l’any 2021 per reduir els envasos d’un sol ús

MARC LINARES I 13/02/2024

El proper 22 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona presentarà les novetats del ‘Compromís Barcelona Plàstic 0’. El Pla, iniciat ara fa tres anys, té per objectiu reduir la utilització de plàstics i envasos d’un sol ús a la ciutat, posant de manifest les diverses iniciatives existents en aquest àmbit.

L’esdeveniment, que se celebrarà a la Sala Barcelona a les 17h. de la mà de la Xarxa B+S, reunirà diverses organitzacions del sector, amb la intenció d’explicar als assistents les conclusions de les iniciatives dutes a terme fins ara així com les propostes que els impulsors volen implementar.

El projecte, sorgit de la Declaració d’Emergència Climàtica a la ciutat, pretén donar visibilitat a les iniciatives existents per reduir l’ús dels plàstics i encoratjar altres organitzacions a unir-se per iniciar-ne de noves. Amb gairebé 50 projectes sorgits de la Taula Plàstic Zero constituïda el 2019, aquesta iniciativa vol representar “un esforç conjunt per abordar els problemes relacionats amb els plàstics d’un sol ús a la ciutat”, segons explica el propi Ajuntament.

En aquesta línia, i amb l’aprovació de la nova ordenança de residus, el consistori vol incentivar també econòmicament aquelles organitzacions que impulsin accions de reducció de l’ús del plàstic. Les ajudes econòmiques podran sol·licitar-se fins al 14 d’abril al web de l’Ajuntament.

El projecte de llei de Mobilitat Sostenible, aprovat per Consell de Ministres, contempla altres actuacions com les zones de baixes emissions o els carrils bici

MARC LINARES I 13/02/2024

El govern espanyol ha donat llum verda aquest matí en Consell de Ministres al projecte de Llei de Mobilitat Sostenible, que permetrà als ajuntaments instal·lar peatges urbans per regular l’afluència de vehicles a les grans ciutats. La nova mesura pretén atorgar a les autoritats locals la capacitat de regular el trànsit mitjançant una infraestructura fins ara exclusiva de les vies interurbanes.

El mateix ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha respòs a les crítiques assegurant que la nova llei “no obligarà a posar-los” i que la decisió quedarà a mans dels consistoris. L’objectiu de la iniciativa, segons apunten des del ministeri, és que els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants estableixin horaris i tarifes que redueixin la dependència del vehicle privat i incentivin l’ús del transport públic o d’altres recursos com la bicicleta. Per aquestes ciutats, serà obligatori comptar amb un Pla de Mobilitat que contempli mesures efectives per millorar la qualitat de l’aire i reduir la congestió del trànsit.

La notícia ha despertat les crítiques de diversos sectors, els quals expressen preocupacions sobre la possible càrrega econòmica addicional que pot suposar. Alguns actors argumenten que els peatges urbans podrien afectar de manera desproporcionada determinats grups, especialment aquells amb ingressos més baixos que depenen del vehicle privat per als seus desplaçaments diaris.

Malgrat les crítiques, l’executiu assegura que aquesta mesura serà “exitosa” i que va en la línia dels plans que ja han implementat ciutats europees com Londres, Milà o Estocolm.

L’Institut Euclides, de Pineda de Mar, i l’Institut Domènech i Montaner, de Canet de Mar, seran els primers centres educatius en promoure aquest servei a Catalunya

ROGER ROURA (TORDERA). 12/02/2024

L’Institut Euclides, de Pineda de Mar, i l’Institut Domènech i Montaner, de Canet de Mar, s’han convertit en els primers centres educatius amb “biblioteques de les coses” gestionades per alumnes. Es tracta d’un espai de préstec d’objectes i organització de tallers i activitats que té com a objectiu conscienciar sobre aspectes com el consumisme o la generació de residus innecessaris.

Els estudiants de 3r i 4t d’ESO hauran de procurar que els objectes es puguin cedir per uns dies i que, en conseqüència, arribin al final de la seva vida útil. Aquesta iniciativa s’inspira en el projecte de la Biblioteca de les Coses del barri de Sant Martí (Barcelona), que amb els més de 400 préstecs durant el 2023, ha evitat 1.500 quilos de residus i més de 6.000 quilos d’equivalent de CO₂.

El projecte ha estat impulsat, alhora, per Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme. Des de l’ens comarcal s’assegura que el propòsit és que els alumnes i la resta de ciutadans reflexionin i adoptin un model de vida més sostenible.

Com s’organitzarà?

De moment, en els dos instituts s’ha creat un espai per conservar-hi els objectes del catàleg. La majoria provenen de donacions fetes per persones del mateix centres educatius, tot i que també hi ha hagut la col·laboració de comerços locals i dels Ajuntaments respectius. Entre els objectes aconseguits s’hi troben un matalàs inflable, una tenda de campanya, jocs de taula o un parell d’agulles per fer ganxet. Per altra banda, però, també s’han comprat alguns articles, com ara una màquina de cosir i una aspiradora per al cotxe. El catàleg es podrà consultar a través d’Internet. Un cop feta la reserva, es podrà passar a recollir en l’horari d’obertura o a través de cita prèvia.

Conscienciació educativa

L’alumnat de Canet ha encarat amb bons ulls la iniciativa. Els estudiants asseguren que “gràcies al projecte treballem com un equip cooperant entre nosaltres, i el més important, ens permet contribuir a tenir cura del medi ambient”.

El projecte ens permet contribuir a tenir cura del medi ambient”, Alumnat de l’Institut Domènech i Montaner

Així mateix, els de Pineda tenen clar quin és el punt de mira del projecte: “No tot és comprar; també és compartir”.

Més de 3.500 tractors han tallat els trams més transitats del país sota un mateix clam: “La nostra fi, la vostra fam”

ROGER ROURA | 06/02/2024

La pagesia catalana ha decidit tallar les principals carreteres de Catalunya per reivindicar-se contra les males condicions a les quals està sotmès el gremi. Més de 3.500 tractors han tallat els trams més transitats del país sota un mateix clam: “La nostra fi, la vostra fam”. A part de la feixuga burocràcia i els preus “indignes” dels productes, la pagesia denuncia la manca de mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la sequera: “N’estem farts, han d’escoltar els problemes que tenim i la gent ho ha d’entendre. S’han de donar respostes a les nostres peticions”, esmenta  Joan Caball, coordinador nacional del sindicat Unió de Pagesos.

“N’estem farts, han d’escoltar els problemes que tenim i la gent ho ha d’entendre. S’han de donar respostes a les nostres peticions”. Joan Caball

Durant el dia els tractors han tallat a Girona l’AP-7 (Sant Julià Ramis) i l’N-II (Celrà), a la Catalunya Central la C-17, C-25 i C-16, al Vallès la C-17 (Mollet en sentit Vic), al Penedès l’AP-2, a Tarragona l’AP-2 (Montblanc) i C-14 (Alcover), a les Terres de l’Ebre l’AP-7 (Aldea) i l’N-420 (Móra la Nova) i a Ponent l’A-2 (Golmés i Bell-lloc d’Urgell). De fet, la previsió és que les mobilitzacions durin fins demà i alguns dels agricultors faran una marxa lenta fins a Barcelona, on es reuniran amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i li donaran un manifest amb totes les seves reivindicacions.

Actualment, amb les darreres restriccions decretades, la pagesia ha de reduir entre un 50% i un 80% el consum d’aigua. “Això és inviable. Podem un 10%? Potser un 30%? Però un 50%… Això només és possible reduint caps de bestiar. I si en reduïm, els números no surten” protestava el ramader Genís Soler. Per altra banda, el sector considera que és impossible subsistir sense que el bestiar begui aigua: “No li podem dir al porc que begui menys. Jo no puc tancar l’aixeta. Si hi ha 1.000 porcs o 1.000 vedells, jo he de garantir aigua per a 1.000 porcs o 1.000 vedells. Per tant, per reduir el consum d’aigua, només es pot fer reduint caps de bestiar. I si és així, hi hauria d’haver una compensació”, argumentava l’alcalde de Navès, Josep Maria Casadefont.

“Per reduir el consum d’aigua, només es pot fer reduint caps de bestiar. I si és així, hi hauria d’haver una compensació”. Josep Maria Casadefont

Després de les manifestacions s’ha evidenciat la crispació de la pagesia, que ha dit prou davant d’una situació que consideren insostenible. Ara, la pilota està al camp de la Generalitat, que haurà de respondre davant les reclamacions d’un sector cada vegada més desgastat.

El mes de juny es realitzarà la primera instal·lació a 24 centres de la ciutat

MARC LINARES | 29/01/2024

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquesta setmana la primera fase del projecte de climatització de les escoles de la ciutat per fer front als efectes de l’emergència climàtica. En el marc del ‘Pla Clima Escola’, el consistori pretén adequar les aules dels 170 centres educatius amb aparells de climatització, plaques fotovoltaiques i altres elements d’autoconsum per tal d’assegurar unes condicions de temperatura adequades durant els mesos de més calor.

En concret, el proper mes de juny s’iniciarà la primera fase, prioritzant els 84 centres educatius on el Consorci d’Educació de Barcelona, responsable del projecte, ha detectat necessitats més urgents. La segona fase, que començarà el 2027, actuarà sobre les 86 escoles restants, marcant com a data de finalització l’any 2029. El conjunt del projecte suposarà una inversió d’uns 100 milions d’euros.

El pla engegat pel govern de Collboni té per objectiu evitar episodis com els del passat mes de juny, on degut a les elevades temperatures, els alumnes van haver de fer classes a més de 30ºC. La tinenta d’Alcaldia responsable de l’àmbit d’Educació, Maria Eugènia Gay, va mostrar-se satisfeta en roda de premsa amb el que considera “una aposta clara per la sostenibilitat”. En aquesta línia, des de la regidoria d’Educació apunten que aquest projecte servirà tamb´é per assegurar la qualitat de l’aire, ja que tots els equipaments seran elèctrics.

Segons l’Ajuntament, més de 55.000 alumnes es beneficiaran de la mesura, que suposarà un estalvi de més d’1 milió d’euros en energia.

El Financial Times va galardonar l’estudi als premis ‘Educació Empresarial Responsable’ 

PATRICIA GORINA | 30/01/2024

Una investigació, liderada pel CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) va rebre un premi per revelar els efectes de l’activitat de les grans empreses sobre els oceans. Rafael Sardà va ser l’investigador que va dirigir aquest estudi ‘Business for Ocean Sustainability‘, premiat en la categoria d’Investigació Acadèmica en uns premis que reconeixen “les millors investigacions amb un impacte real per la millora de les empreses i entitats”. La investigació, publicada a la revista Ambio, pren una mostra de més de 1600 empreses de 19 sectors industrials diferents, per analitzar fins a quin punt la seva activitat està relacionada directament amb el mar.

Els resultats van desvelar que quasi el 90% de la pressió que rep l’oceà prové d’activitats com l’agricultura, l’energia, la moda, l’alimentació i els productes químics. L’afectació directa i indirecta que té la indústria i el consum sobre l’oceà són aspectes sobre els quals han volgut aprofundir els investigadors de la Universidad de Bocconi, del McKinsey Global Institute i de One Ocean Foundation que han participat en l’estudi. I és que una de les principals revelacions de l’informe és que tot i que un 51% de les empreses analitzades té consciència de quines són les externalitats que produeixen sobre l’oceà, menys de la meitat realitzen accions de mitigació per erradicar els efectes nocius de la seva producció.

D’aquesta manera, es dona consciència dels efectes negatius que poden provocar aquests sectors industrials i que a vegades queden invisibles com l’acidificació de l’oceà, el seu escalfament, la pèrdua de la biodiversitat, la contaminació…Un dels principals objectius d’aquest projecte d’investigació és divulgar la importància d’introduir els sistemes de sostenibilitat corporativa de tercera generació. D’aquesta forma, Sardà dona rellevància a l’avenç de l’economia cap a una economia blava. Aquesta ha de ser capaç d’integrar la sostenibilitat a l’activitat empresarial a través de la innovació i d’un nou enfocament. Aquest treball només es podrà fer possible, recalca Sardà, amb una correcta col·laboració tant per part de les indústries com dels agents socials.

El sector de les energies renovables té grans expectatives de creixement davant la necessitat d’una transició energètica sostenible

NEUS ALDEGUER TURIERA-PUIGBÒ | 30/01/2024

En conjunt, la producció d’electricitat i calor, el transport i la construcció representen quasi la meitat de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (IPCC, 2014). La substitució de fonts d’energia basades en combustibles fòssils per fonts renovables, però, podrien reduir aquestes emissions per contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Alfons Cornella, consultor en innovació i fundador de l’empresa Infonomia, creu que “l’adaptació a aquesta nova realitat no és només una necessitat sinó també una oportunitat per impulsar un canvi positiu en la societat i en el medi ambient”.

“L’adaptació a aquesta nova realitat no és només una necessitat sinó també una oportunitat per impulsar un canvi positiu en la societat”, Alfons Cornella

L’estudi Empleo y transición ecológica 2023, realitzat pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat i Oficina espanyola de canvi climàtic, revela que Espanya depèn en més d’un 75% de fonts d’energia importades per satisfer les seves necessitats, i que, per tant, les renovables són l’única resposta possible per l’autosuficiència energètica. Paral·lelament, l’utilització d’energia neta va lligada a l’economia del país. Segons dades l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), les renovables instal·lades a Espanya entre 2021 i 2023 generaran un estalvi acumulat de 10.000 milions d’euros. 

És per això que aquest sector crearà nous llocs de treball. L’informe Renewable Energy and Jobs: Annual Review 2023 de l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) calcula que aquesta àrea donarà feina a un total de 42 milions de treballadors a tot el món fins al 2030, una xifra que augmentaria fins als 122 milions el 2050. I a escala nacional l’estudi del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 calcula que la branca generarà entre 107.000 i 135.000 llocs de treball a l’any fins al 2030, d’entre els quals destaquen els muntadors d’instal·lacions energètiques, gestió i manteniment, dissenys i fabricació d’equips.